FESTA DE LA LLUM DE MANRESA

Les homilies

La Festa de la Llum era als seus inicis una celebració religiosa, que ja es feia al segle XVI a l’església del Carme. Els eixos centrals eren l’ofici (una missa de celebració especial) i, a la tarda, la processó.

Al segle XIX, el dia 21 es feia un repic de campanes (primer només al Carme i a partir de 1886 a totes les esglésies de la ciutat). Durant el dia es feien diverses misses i, a les 10 del matí, l’Ofici (Missa Pontifical), al Carme.

La missa era presidida pel rector i, de vegades, el bisbe de Vic i comptava amb la figura del celebrant i del predicador.

L’ofici s’acompanyava de música escollida cantada tradicionalment per la Capella de música de la Seu i s’hi cantaven els Goigs de la Llum.

L’ofici estava envoltat d’un protocol especial i comptava amb la presència de les autoritats civils, judicials, religioses, militars i la Junta de la Séquia.

Al s.XX, la Festa de la Llum es va celebrar amb normalitat l’any 1936, abans de la Guerra Civil, però l’església del Carme va ser enderrocada al setembre de 1936.

Al 1939 hi va haver, el mateix dia 21, celebració de misses i Ofici.

Des de 1939 fins al 1959 els actes es van celebrar a la Basílica de la Seu.

Al 1959, dins la celebració de la Festa de la Llum, s’inaugurà la nova església del Carme, que intentà reproduir l’edifici gòtic anterior.

En les dècades de 1940, 50 i 60, el Pare Abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, va ser present a la Festa de la Llum durant diversos anys, presidint l’Ofici (1947/1948/1949/1950/1952/1955), o bé la Missa matinal del dia 21(1945/1959/1960/1961).

A la web de l’Associació Memòria i Història de Manresa hi podeu trobar imatges de la visita de l'abat Escarré a les obres de construcció de l'església del Carme (Recuperació i reconstrucció del patrimoni artístic i arquitectònic, apartat Visita de l’abat Escarré a les obres de construcció de l’església del Carme (1948) i al pdf Supervivents i resistents. Catalunya 1939-1959. El cas de Manresa, apartat L'església, nucli de resistència catalanista.

I en els següents enllaços podeu trobar les imatges de dos recordatoris d'oficis de la Festa de la Llum presidits per l'abat Escarré: de 1949 (anvers i revers) [arxiu de Manel Vila] i de 1952 [arxiu de Jaume Pich].

A la dècada dels 70 presideix l’ofici l’abat de Montserrat, dom Cassià M. Just, excepte un any, en què ho fa el Bisbe de Vic.

Posteriorment, i des de la dècada dels 80, es compta, normalment, amb la presidència del bisbe de Vic i de l’abat de Montserrat, en anys alterns.

Actualment, el dia 21 es continua celebrant l’Ofici -el més antic dels actes de la Festa de la Llum-, en el qual es commemora el fet prodigiós de l’arribada de la Llum al mateix indret, tot seguint el protocol establert, i amb la presència d’autoritats.

L’oficiant és acompanyat pel rector de la Parròquia del Carme i tots els sacerdots nascuts a Manresa o pertanyents a l’Arxiprestat de Manresa com a concelebrants.

La salutació i el comiat de la celebració és efectuat per l’Associació Misteriosa Llum i l’entitat administradora de la festa, respectivament.

Les ofrenes són presentades per l’Hereu i la Pubilla de la ciutat, i l’Entitat administradora.

Atesa la solemnitat de l’acte, els cants litúrgics són els adients al cicle litúrgic i a la festivitat de la Llum.

Tradicionalment, participen en l’Ofici la Capella de Música de la Seu, les corals Font del Fil i el Cor Parroquial del Poble Nou.

L’acte es clou amb el cant dels Goigs de la Llum per part de les mateixes corals que han interpretat els cants litúrgics, acompanyades de tots els feligresos.

Al peu d'aquesta pàgina trobareu la salutació que el bisbe Pere Casaldàliga (nascut a Balsareny i bisbe de São Félix do Araguaia, al Brasil, des de 1971) va enviar amb motiu de l'Ofici de la Llum de 1994. El senyor Antoni Garriga Prat va facilitar a Antònia Maria Gorgas, membre de l'Associació Misteriosa Llum, l'arxiu sonor. Us adjuntem l'enllaç a la web de l’Associació Memòria i Història de Manresa (Records personals > Xavier Sitjes i Antoni Garriga: compromís amb la memòria), que també trobareu al peu d'aquesta pàgina, on Antònia Maria Gorgas agraeix haver aconseguit el document.