Els orígens de la festa i la Confraria de la Santíssima Trinitat
L’origen de tot plegat el trobem en la manca de pluja que, des de I'any 1333, es patia a la zona de Manresa, feia que les collites de cereals no fossin suficients per a abastir la ciutat, la qual cosa comportava fams, empobriment i, com a conseqüència directa, mortaldats i despoblament.
La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una séquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa. Per a fer-ho, calia el permís del rei, i recursos econòmics per a la realització de I‘ambiciós projecte, la qual cosa es va obtenir I'any 1339.
Amb la Festa de la Misteriosa Llum es recorda el fet misteriós que, segons la tradició, el 21 de febrer de 1345, va posar fi al conflicte entre la ciutat i el bisbe per la construcció de la séquia.
Finalment, per donar més validesa a I‘acord, es va demanar, i obtenir, la confirmació papal de la concòrdia.
(Torras Serra, Marc: Els privilegis del “Llibre Verd” de Manresa. Manresa: Parcir Edicions selectes, 1998, p. 167-186.Programa “Els Pergamins de la Sèquia” - Manresa set/nov. 2010 - Arxiu Comarcal del Bages Marc Torras Serra i altres, La Festa - El patrimoni festiu de Manresa - Ajuntament de Manresa - Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2008 , p.27-40)
A inicis del segle XVI, hi ha constància que ja se celebrava la festa, a càrrec de la CONFRARIA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT, la qual rebia ajuda econòmica del consell de la ciutat per tal de sufragar les despeses.
Posteriorment a les guerres i calamitats del s.XVII, les confraries van reprendre la seva acció, el s.XVIII, la qual cosa va donar un nou impuls a la celebració de la Festa de la Llum, gràcies al patrocini de l’Ajuntament.
Al 1887, la Junta de la Séquia forma part de les autoritats que presideixen els actes de celebració de la Festa.
El govern de la Confraria, vinculada a l’església del Carme, i segons els estatuts aprovats per la Diòcesi (9/01/1917) i l’Ajuntament de Manresa, en la sessió del 24 de desembre del mateix any, es configurava de la següent manera:
Després del rector, que era el Superior Nat, i de l’Ajuntament, hi havia una Junta Permanent (Director - Receptor - Secretari).
La Junta Permanent cuidava de tot el referent a la Confraria a excepció de la festa principal. No obstant això, si no hi havia administradors de la festa i l’Ajuntament tampoc se’n cuidava, ho assumien els seus components. A la Junta s’hi sumava un Conseller, en representació del capítol municipal, i un vocal de la Séquia, ambdós nomenats per l’Ajuntament i la Junta de la Séquia.
- 1r Llibre de la Confraria (Arxiu Comarcal del Bages)
- Estatuts de 1917 (reedició 1945 a “Vida Parroquial”, núm. 23, extr. feb/març)
La Confraria va dirigir la festa fins a finals del s. XX.